Salvador Boix, cronista taurino y apoderado durante varias temporadas de José Tomás, ha mostrado públicamente su malestar con la decisión de la familia Balañá de no abrir la Monumental de Barcelona.
Boix ha remitido una carta a los Balañá, publicada en La Vanguardia, en la que les echa en cara su apego al dinero y su falta de interés por el tema taurino. Este es el contenido de la carta:
Quina vergonya, Pedrito.
De què tens por? Que t’han amenaçat, potser? Qui? On? Que t’han dit que si ho intentaves t’inspeccionarien els comptes corrents i les butaques dels cines i t’has espantat? Potser hauries d’explicar-ho si ha estat així. Però no ho faràs, i encara menys donaràs la cara, perquè tens por i et manca valor. Sempre t’has amagat en lloc de reaccionar com un valent, com un home amb memòria i dignitat. T’acolloneixes i et mires la cartera fins traïr la teva propia història i la de la gent que t’ha respectat i que t’ha fet ric.
Segur que ja fa temps que ho tenies tot ben lligat i pactat amb els poderosos com tu, amb molta moneda pel mig, ordint en secret l’últim saqueig a la tauromàquia de forma abjecta i covarda. La història ho desvetllarà i si hi sóc, t’ho recordaré.
Els pobres aficionats que havien confiat en la vostra dignitat i valentia per a liderar l’intent – al menys l’intent- de resurrecció, ara estan desolats i, sobretot, emprenyats. Ens heu enganyat; heu comès una estafa moral i històrica; heu traït la bona fe de molta gent que confiava que retornarieu al toreig una mica del que el toreig us ha donat al llarg de l’últim segle. Només havieu de posar fil a l’agulla de l’intent. Tant sols l’intent ja us hagués redimit, Pedrito. Però ni això heu volgut fer. La història escriurà que en Balañá va ser un pusil·ànime sense el coratge necessari per recuperar el toreig a Barcelona, ni amb les lleis al costat. No hauries de poder dormir tranquil, Pedrito. Jo no podria.
L’afició està molt decebuda i enfadada. Il·lusos, els aficionats confiaven que els farieu costat: el pobre Gibert que s’hi va deixar la salut; i en Josa; i tants altres que van lluitar per a restablir la nostra dignitat arrebassada el 2010 no es mereixen aquesta traició de part vostra.
Tu, el teu pare i el teu avi heu vist córrer la sang dels valents a l’arena de la Monumental al llarg de cent anys i a costa seva ara sou fastigosament rics.
Però no se os ha pegado nada. Quina mala sort!
Heu demostrat ser uns covards, indignes de la fortuna que heu guanyat esprement les femorals dels toreros i les il·lusions de la gent.
No hi ha dret, Pedrito. No hi ha dret.
Salvador Boix
